Stockmann

Ahir, dia complet. De matí  Compartic i de vesprada Teatre en el Micalet.

La Companya de Teatre de Barcelona,  Les Antonietes representava una adaptació lliure de L´enemic del Poble" d´Henrik Ibsen.  Molt interessant.

Barcelonada vs Valencianada

Es tracta d´un projecte que tracta de familiaritzar als alumnes de comarques en moure´s per una gran ciutat.

Aquesta activitat ja s´ha realitzat en Barcelona i ara es tracta de extrapola-la a altres llocs, treballant conjuntament amb altres instituts. Al tindre els alumnes que ser capaços de moure´s per una gran ciutat, està destinada a xiquets d´Educació Secundària.

Barcelonada

Gran vesprada en l' octubre amb les jornadas que han organitzat 1entretants. Un avanç de la Barcelonada i demà coneixerem la versió Valencianada. Estic impacient perquè pinta molt bé.

Demà us conte.

Treball per projectes

Amb motiu de la Jornada dedicada a les eines digitals i aprenentatge col·laboratiu organitzada per 1entretants, la professora de Llengua, Miracle Encarna Pascual ens contà la seua experiència en realitzar treball per projectes.

El trebal s´anomenava "Mestre per un dia"  i els alumnes tenien que preparar una classe però no solament per aprender sinó per a transmetre-la a la resta dels companys com si es tractara d´un mestre.

La professora ens va explicar que encara que en alguns moments es va trobar "en l´aire", el resultat final del projecte va ser molt satisfactori.

Multiculturalitat a l´aula

La pluralitat cultural en l'aula és una realitat que lluny de ser un inconvenient aconsegueix un enriquiment comú.

Cada cultura fa realitat una sèrie limitada de capacitats i emocions humanes que a més n necessita a altres cultures per a conèixer-se millor i ampliar els seus horitzons intel·lectuals.
Des d'aquesta perspectiva tota cultura capaç de reconèixer les seues diferències internes podrà establir una comparativa amb les diferències externes i establir una comparativa i millora.
Els centres educatius han de produir inclusió social. La perspectiva intercultural no constitueix un model educatiu per als immigrants si no que es tracta d'un model educatiu per a tot l'alumnat i comunitat escolar.

És un error plantejar una atenció educativa intercultural dels immigrants i dissenyar un projecte intercultural solament en els centres que els escolaritzen.

Ens hem quedat sense cap canal de TV que parle en valencià

Llei d´us del ensenyament en Valencià LUEV
Article 25 El Consell de la Generalitat Valenciana:

1. Vetlarà perquè el valencià tinga una adequada presència a les emissores de ràdio i televisió i altres mitjans de comunicació gestionats per la Generalitat Valenciana, o sobre els quals aquesta Llei tinga competència, d'acord amb el que disposa la present Llei.
2. Impulsarà l'ús del valencià a les emissores de ràdio i televisió. 
3. Fomentarà quantes manifestacions culturals i artístiques es realitzenen les dues llengües, tot rebent consideració especial les desenvolupades en valencià. 
4. La Generalitat Valenciana recolzarà quantes accions vagen encaminades a l'edició, desenvolupament i promoció del llibre valencià, i tot això sense menyscabar la llengua utilitzada, però amb un tractament específic als impressos en valencià

Aquest article consta de quatre punts i ara mateix el Govern de Valencia està incomplint els dos primers amb la seua totalitat.  

La paraula és el vehicle fonamental transmissor de la cultura que alberga tota una tradició arrelada a través del temps i de l'esdevenir dels esdeveniments històrics.
És fonamental el coneixement i l’ús de la llengua com a vincle d'unió i identitat d'un poble.

El dret a la informació és un dret fonamental i el dret a ser informat en la teua pròpia llengua és un dret inalienable.

És un atemptat contra les llibertats fonamentals privar a un poble estar informat del que ocorre en el seu entorn.

Després de classe he estat a L´Octubre on un amic, Enric Sanç presentaba el seu llibre de poemes junts a altres autors que publiquen en la Editorial Germania.

 

Aquesta sala té una molt bona programació. Us la recomane.

 

 

A la llibreria 3i4

Presentació dels llibres

--En el camí de l'alba, d'Alba Fluixà
--Llibre de contemplació, de Jesús Girón
--Amagatalls, de Jordi Guerola
--Tasts de vida, de Pura Peris
--Les hores concèntriques, d'Enric Sanç

presentat per Manel Alonso (director literari)

Editorial Germania

LES NORMES DEL 32

També anomenades Normes Ortogràfiques de Castelló

Després de fer una recerca buscant información sobre les Normes del 32, considere important fer una breu descripció de l´evolució que va patir la Normativització des de l´ inici del segle XX.

Cal destacar que el projecte de L´Institut d´Estudis Catalans dirigit per Pompeu Fabra ja estaba molt avançat i l´ocasió de adherir-se a ell no es podía desaprofitar.

Com deia abans, la Normativització, es a dir, la fixació d´unes normes acceptades per tothom  fou un fet destacable, ja que possibilià la seua modernitat i l´utilització en tots els àmbits de la societat.

Fou a partir de l´any 1906, en el congrés Internacional de la Llengua Catalana, quan s´evidencià la necesitat de crear unes normes ortogràfiques i gramaticals que posaren fi a l´anarquia ortográfica dels anys anteriors.

L ´any 1907 es va crear L´Institud d´Estudis Catalans (IEC) on hi havia representació dels parlants dels diferents dialectes de la llengua catalana, per a afavorir l´us del català en els distints àmbits de la ciencia. La secció Filològica de L´Institut d´Estudis Catalans dirigida per Pompeu Fabra treballa per preparar unes normes ortogràfiques que serien publicades l´any 1913

Posteriorment, a l´any 1917, aparegué el primer diccionari ortogràfic i un any després las Gramàtica catalana. La publicació del Diccionari general de la llengua catalana en 1932 va ser la culminació del procés de normativització de la llengua. Progressivament va ser aceptada per les institucions culturals catalanes, valencianes i de les illes Balears

En concret, en 1932 se signaren les Normes de Castelló, amb les quals, els valencians acceptaren la proposta fabriana, tot i afegir-hi les peculiaritats pròpies.

L ´obra de Fabra nasqué amb l´objectiu de reformar i modernitzar la llengua, tot partint de considerar el català com una llengua viva i unitaria. Així va tenir en compte els diveros parlars i dialectes per tal que tots els parlants pogueren identificar-se amb la llengua comuna.

La difussió de les Normes de Castelló al País Valencia va ser posible bàsicament gràcies a l`acció del Intel.lectuals:

• Manuel Sanchis Guarner autor de la Gramàtica Valenciana en 1950
• Carles Salvador
• Josep Giner
• Fransesc Ferrer Pastor
• Enric Valor

Actualment, les gestions d´aplicació i d´actualització de la normativa aprobada l´any 1932 corren a càrrec de L ´Academia Valenciana de la LLengua, institució sobre la qual el Consell de la Generalitat

ha atribuït les competències pertinents en tant que ha estat declarada con l´únic ens normatiu oficial. En l´apartat de notícies podeu vore les confussions que genera la falta de concrecció de aquest ens.