Activitat de comunicació oral realitzada en el Col·legi Mare Nostrum de València en Primer de Primària PIL
Una vegada finalitzades les classes, he pogut realitzar una visita a l'escola en la qual vaig realitzar les pràctiques.
La tutora de la classe m'havia mostrat el seu interès en què assistira a presenciar una activitat que estaven realitzant els xiquets perquè comprovara els avanços que havien realitzat els xiquets quant a la comunicació oral i a produir un bon discurs.
El treball consisteix que cada alumne realitza una exposició oral d'un treball que ha realitzat sobre un animal que haurà triat prèviament.
Les tasques que els alumnes han de fer comencen per dissenyar en una cartolina un petit mural amb fotos i indicar els trets i característiques significatius de l'animal que haja triat.
El dia de l'exposició, l'alumne presentarà el seu treball i els companys han de realitzar preguntes que els sorgisquen.
En la imatge podeu vore un dels treball realitzats.
He pogut comprovar l'òptim resultat d'aquesta activitat pel que fa a que el xiquet adquirisca una destresa oral per a poder presentar una exposició als seus companys i ser capaç de respondre a les preguntes plantejades amb una resposta prou encertada.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Breu comentari sobre el llibre Ofidi de Josep Lozano
La història ens
parla d´una família de ascendència catalana fincada en Mèxic. La trajectòria
de la seua existència estarà constantment influïda per els ofidis. En el llibre es conta una llegenda: Quan una serp per atzar arriba a compartir
amb un nadó la llet materna, este fet crea un vincle indissoluble amb tots
tres.
On hi ha el límit
entre la realitat i la fantasia? Esta és una narració fantàstica que no posa límits
a les relacions entre membres d´una mateixa família a més de les relacions
entre humans i animals. Realisme màgic que transforma els fets normals i
quotidians en fets mítics o fantàstics i que es val de recursos a base en creences del món indígena americà i els seus elements basics: la
natura, el mite i la màgia i que difumina els límits entre el que es real i el
que no ho és.
En aquest llibre podem dir que el protagonisme està compartit entre dos
personatges: El narrador de la història i sa mare. Conta la vida d´una família
d´ascendència catalana afincada a Mèxic en la vida de la qual han tingut gran influencia les serps. Aquesta influència la podem vore, principalment en la
mare, la qual sent una especial atracció cap a aquests rèptils arribant al
punt en què transforma fets quotidians en relacions fantàstiques basades en
creences del món indígena que arriben a confondre els límits entre el real i
l'irreal. Al conèixer al seu marit que es dedica a investigar la vida i les
costums dels ofidis, es sent atreta i va enraiga´ns-en a tot el que ha de veure
amb les serps. Una
bona prova d'açò apareix en la destinació que va triar per el seu
viatge de noces. Es van dirigir a
Maitoba per a veure l'extraordinari cas de aparellament de un tipus determinat
de serp. A més, en la seua casa, va manar construir un terrari amb serps. Arribà a tal punt la seua interiorització
del món dels ofidis que va representar l'escena de la seua mort amb l'òpera “la
donna serpente”.
Pel
que fa a l' altre protagonista, cal destacar que té una relació obsessiva amb
sa mare i en tot el que fa i amb qui ho fa. Ell la descriu amb una admiració i
delicadesa pròpia d´un enamorat. Tota la seua persona li transmet un estrany
magnetisme, sensació que s´accentua en el pas de la adolescència a la jovenesa
i va sortir un desig sensual incontrolable cap a sa mare al que ella es va
prestar a manera de ritual fins que les seues preferències van agafar altra
direcció ( un dia la va trobar amb una serp).
Veient
la trajectòria que estava prenent la novel·la, crec que el final amb la mort de
la mare, és el més adequat. En l'última part del llibre, el protagonista,
s'instal·la a París, ciutat on coneix a una persona amb la qual congenia després de la tortuosa relació amb la
seua mare.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
JOAN FRANSESC MIRA
En la classe de conversa en el CAL, ha arrivat a les meues mans un article del autor Joan Fransesc Mira, anomenat "Contra les Falles". En ell, descriu els excessos que han anat generant, no solament les Falles sinó la majoria de les festes que es celebren amb tanta abundància al Pais Valencià.
M´agrada especialment aquest paràgraf, especialment revelador:
"Una ofrena de flors és bonica, una desfilada de tres dies seguits és una rutina insuportable. Llançar-se tomates pot ser divertit, inundar una plaça de pasta de tomata és repugnant..." i amb aquesta línia segueix l´article.
D´entrada, cal dir que, des de que visc a València, sempre m´havia agradat molt l´ambient de festa que envolta els carrers, especialment del centre de la ciutat, durant les Falles.
Però tot va canviar quan, fa aproximadament dos anys, a conseqüència de la construcció d´un aparcament subterrani, traslladaren una carpa d´una falla massa prop de ma casa, deixant-la definitivament allí.
Convé destacar que, aquestos casals improvissats no respecten els horaris establits i haurien de tindre amb compte que no tothom disposa de vacances durant la setmana fallera.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
MARC GRANELL
 |
Vull començar el apartat de textos parlant d´un escritor al que tinc el gust de coneixer i al que considere que ha fet molt per el llançament de la cultura en Valencia. Te una dilatada obra de poesía al llarg dels anys 70 i 80 i sempre està dispost a descubrir nou valors en la literatura actual.
Versos per a Anna
No hi ha llum com la llum amb què il.lumines
el món quan apareixes i t' acostes,
carrer avall, cap a mi que intente
debades descifrar tanta tenebra.
No hi ha mar com la mar amb què m' inundes
de puresa la pell en l' abracada
quan arribes i els cossos s' entrellacen
en l' oblit del desert i de les ombres
|
Estic molt d'acord amb el que diu Joan Francesc Mira, cada festa es gaudeix si es realitza amb moderació.
ResponEliminaMaria José! Molt bona aportació descrivint l'activitat de comunicació oral de l'escola Mare Nostrum de València. Es tracta d'una bona forma de treballar la comunicació oral autogestionada d'una forma motivadora i significativa per l'alumnat.
ResponEliminaSí, Alex. Hem de prendre nota d'aquestes activitats en les quals l'experiència demostra que tenen un resultat òptim quant a l'aprenentatge oral dels xiquets.
Elimina